Debat4el FortesCueto_Marta – PAC1 – Activitat 1 BeReal App

  1. Clàudia Martos Prats says:

    Bones!

    No havia sentit gaire a parlar del BeReal fins fa cosa d’uns mesos i, la veritat és que em sorprèn que estigui tant familiaritzada a l’estat espanyol i jo no en sapigués de la seva existència jajaj!

    Veig que té moltíssimes descàrregues arreu del món i crec que és una bona xxss que deixa enrere la superficialitat i el voler aparentar, la qual cosa que ens aporta Instagram.

  2. Albert Brosa Sanchez-Maroto says:

    Hola Marta, analitzar el comportament de BeReal em sembla una molt bona elecció. Des del meu punt de vista ha tingut la capacitat de generar un alt interès a arreu del món en el segment de xarxes socials que existents com, per exemple, Instagram. Si bé el teu anàlisi sobre les descàrregues per països em sembla ben treballat, m’ha faltat entendre els motius pels quals aquesta app ha tingut aquest comportament mundial i, sobretot, el rànquing de països.

    He fet una lleugera recerca per trobar algunes respostes. L’alt nombre de descàrregues respon, d’entrada, al fet que l’engagement de les persones i la seva predisposició a publicar contingut a les xarxes socials va disminuir un 44% el 2020 respecte el 2019, en tot allò que té a veure amb fotots i vídeos a Instagram (estudi de Later analitzant 81 milions de publicacions de l’app).  Per tant, els creadors de BeReal van saber analitzar aquestes dades i trobar una oportunita tper crear la seva aplicació. Una app que és molt senzilla: es deixa de banda el postureig que veiem a Instagram per exposar l’autenticitat delm oment amb un compromís molt elevat perquè és BeReal quan decideix la teva publicació i no a l’inversa, com bé sent habitual. La convocatòria és aleatòria i es disposa d’un moment concret per publicar. Des del meu punt dde vista, extraordinari. Des de la perspectiva addictiva, terrible.

    Responent a la pregunta: perquè més descàrregues en segons quins països? Bé, hi ha diverses explicacions. Una pot ser el factor ‘novetat’. A França va aconseguir 300.000 usuaris actius en quatre mesos i a Estats Units en van ser 500.000. L’altra va lligada amb la tendència creixent de postureig i al fet que BeReal busca una esponteneïtat que no pots fingir i que agrada, sobretot, a una generació molt concreta, la ‘Z’.

  3. Javier Escalona Fulleda says:

    Hola Marta,

     

    Em considero un dels casos en el quals no coneixia la xarxa social BeReal des de fa molt poc temps. Ha sigut al 2022 qun he començat a escoltar parlar d’ella i de veure alguns continguts originaris d’aquesta xarxa social que han sigut compartides per altres tipus de Xarxes Socials, com Instagram.

     

    Em sembla molt curiosa la dada que indica que França, el païs on es va idear i desenvolupar la aplicació, no hagi estat al llarg dels anys encapçalant les llistes de països amb més descàrregues de l’aplicació.

    Aquest fet ens poc indicar que ha sigut una aplicació molt ben acullida internacionalment (USA; UK; Espanya, Japó…).

     

    Veig molt interesant també la visió que aporta el company Albert Brosa quan apunta que el factor novetat és la naturalitat del contingutde BeReal, i això comparteixo que hagi pogut ser un gran impuls per una aplicació, sota el meu punt de vista, més diferent a la resta.

    Una dubte que m’ha vingut al cap es si a dia d’avui les empreses han arribat a veure BeReal com una potencial nova plataforma on desenvolupar la seva publicitat com ho fan en altres xarxaes socials com podrien ser Instagram o Twitter.

    Salutacions!

    Javi

  4. Roger Franquet Figueres says:

    Bona tarda, Marta,

    Analitzar l’aplicació BeReal em sembla una molt bona elecció perquè, amb dos anys, el seu creixement ha sigut tot un rècord.

    Jo, personalment, em vaig descarregar l’aplicació l’estiu del 2021 però, com que quasi ningú la coneixia, vaig desinstal·lar-la. No obstant, fa aproximadament un mes, després del seu boom, vaig decidir tornar a activar-la.

    Al principi, has parlat de la seva evolució durant aquests dos anys. És cert que a mitjans d’aquest any, concretament al juliol, és quan l’app ha anat progressant amb el seu ascens. Crec que hagués sigut interessant veure la seva evolució a través d’un gràfic. A continuació, et deixo l’enllaç del seu creixement durant l’any 2022: https://www.statista.com/statistics/1338262/bereal-app-downloads-worldwide/ .

    D’altra banda, m’ha semblat molt interessant el teu anàlisi sobre la diferència de descàrregues de l’aplicació des de l’App Store d’Apple i des de Google Store. És important, abans d’extraure conclusions, tenir en compte que hi ha països que utilitzen més l’aplicació d’Apple (països de parla anglesa) i, d’altres, el Google Store(països europeus). A més, s’ha d’entendre el rànquing considerant la població d’aquests països. Que els Estats Units sigui el que més descàrregues tingui no vol dir que sigui el país on BeReal és més popular. Amb això, m’agradaria saber quin ha sigut el país on creus que ha tingut més ressò aquesta aplicació.

    Enhorabona per la feina realitzada!

    Salutacions,

    Roger Franquet Figueres

Debat6el PAC 1 Audiències i algoritmes

  1. Malena Juan Ruiz says:

    Hola Cristina, interessant treball, però m’agradaria remarcar algunes coses. En primer lloc, el teu treball tracta sobre com afecta la intromissió de la publicitat en les xarxes socials, he trobat a faltar gràfics comparatius entre ells sobre els diferents anys, ja que estaria bé saber el creixement que aquestes han tingut en els raders anys (anys que considero un auge de la publicitat en les xarxes), per saber el nivell d’afectació en cada i si ha crescut. El que dius que en Europa ha incrementat la despesa de publicitat un 50% respecte a què ha sigut aquest 50%?

    Els gràfics els ficaria més grans bàsicament per tema de qualitat (que crec que això ens ha passat a la majoria).

    He trobat a faltar una conclusió resumint totes les dades, però bon treball!

  2. Victor Morcillo Carrasco says:

    Hola, Cristina,

    Com bé dius, sembla que la tendència de publicitat invasiva a totes les xarxes va en augment, alhora que els hàbits dels usuaris van cada cop més a favor de l’ús d’aquestes. I també sembla que l’única alternativa que proposen les companyies són els models de negoci freemium, com ja succeeix, per exemple, amb YouTube o Twitch, sense deixar, igualment, de recopilar dades dels usuaris per fer negoci.

    Considero que, per enriquir l’estudi, fora interessant afegir la distribució de quines són les xarxes socials on més despesa fan els anunciants i si hi ha una relació directa amb el volum de publicitat que hi apareix, o també, quines xarxes socials reben més ingressos per aquest concepte.

    Salutacions.

    1. Cristina Simón says:

      Hola Víctor
      Vaig a buscar informació sobre això i afegeixo també aquest punt a la PAC.
      Més o menys, podem fer-nos idea de quina xarxa social s’està invertint més diners en publicitat, atesa la seva antiguitat i si no m’equipoco, com he comentat, pionera en publicitat digital: Facebook.
      https://www.puromarketing.com/66/34382/inversion-publicitaria-redes-sociales-dispara-nivel-mundial#:~:text=Crece%20el%20alcance%20en%20Facebook,seg%C3%BAn%20los%20datos%20del%20informe.
      Els documents que vaig trobar considerats “fiables”, tracten fins al 2021.
      Moltes gràcies per la vostra aportació

  3. Iorgos Theodoropoulos Prat says:

    Gràcies per l’anàlisi, Cristina. És realment interessant veure com cada vegada són més les empreses que “s’enganxen” a això de la publicitat a les xarxes socials, i no és d’estranyar: ja he pogut veure en altres anàlisis de companys l’impacte d’aquestes xarxes en els usuaris a l’hora de crear tendències relacionades amb el consum.

    En l’anàlisi que m’ha tocat fer a mi, per exemple, destaco que a l’abril d’aquest any 2022 Instagram va ser un dels canals de publicitat més influents entre les dones de la “Generació Z” a l’hora de prendre decisions de compra de productes.

    Penso que la publicitat massiva a les xarxes arreu del món anirà en augment.

    Salutacions!

    1. Cristina Simón says:

      Moltes gràcies Iorgos,
      Sí, tot apunta que les publicitat a RRSS sobrepassaran la publicitat en qualsevol altre mitjà.

Debat2el PAC1 – Activitat 1: Audiències i algoritmes dels social media

  1. Joan Llinàs Jaume says:

    Hola,

    El teu informe està molt bé, no soc usuari d’aquesta plataforma, i gràcies a ell m’he pogut fer una idea de qui, com i per a què utilitza Twitch. És evident que la compra per part d’Amazon ha influït amb l’augment d’usuaris. A més, al gràfic “Twitch viewership” també es veu que durant el confinament l’audiència de Twitch va augmentar considerablement.

    Tal vegada l’ascens d’aquesta xarxa social es deu a l’especialització en gamers. Com bé dius, Twicht fou creada l’any 2011, en canvi, Facebook Gaming i YouTube Gaming Live són posteriors, pot ser que per aquest motiu tingui més usuaris.

    De l’informe em crida l’atenció que les hores de difusió en continu a Facebook Gaming superin a les de YouTube Gaming Live, però, en canvi, tingui més hores de visualització YouTube Gaming Live que no Facebook Gaming. Per aquest motiu, no és d’extranyar que recentment s’hagi anunciat el tancament de l’aplicació Facebook Gaming, concretament  dia 28 d’octubre (https://www.cnbc.com/2022/08/30/facebook-gaming-app-a-rival-to-amazons-twitch-to-shut-down.html), però continuarà funcionant dins Facebook en la seva versió web. Pel que fa a YouTube Gaming Live com bé dius és la plataforma més usada després de Twitch, però continua estant molt per darrere. No obstant això, Twitch està molt per damunt dels valors d’ambdues plataformes, tant en hores de difusió en continu com en hores de visualització.

    Una de les coses que crec que es podria millorar, és el paràgraf en el qual s’assenyala els tant per cent dels usuaris que compren productes anunciats per influenciadors o que es preocupen pel medi ambient. D’on surten aquestes dades? No dubto de la seva veracitat, però, des del meu punt de vista fa falta una referència, una cita o un gràfic per donar més credibilitat a la informació.

    Ens anem llegint,

    Joan Llinàs Jaume

  2. Edgar Manchado Muñoz says:

    Hola Javier!

    M’ha cridat molt l’atenció el teu article perquè Twitch és una xarxa en la qual he indagat molt aquest darrer any perquè m’he fet creador de contingut, però en canvi no soc consumidor. Com a novell que soc, desconeixia molts aspectes que gràcies a la teva activitat he pogut conèixer i he trencat alguns pensaments que sempre havia pensat que eren obvis, com el que els videojocs és l’aspecte el qual més contingut es genera. Veig que malgrat que la plataforma va néixer per centrar-se en això, el “Just Chatting” ha anat guanyant terreny i em porta a pensar que potser el confinament ha estat causa d’aquest fet.

    Tot i que l’article em sembla excel·lent, trobo que en cap moment has parlat de la pandèmia i aquell moment de confinament tan concret on molts van anar a Twitch, tant per consumir com per generar. Pilots de Fórmula 1, futbolistes, actors, cantants… Les retransmissions d’Among Us per Twitch es van convertir en el moment esperat per molts usuaris i m’agradaria saber si aquest aspecte també ha influït a aquesta pujada de la notorietat d’aquest portal. Òbviament, estic d’acord que l’entrada d’Amazon també ha jugat a favor i que YouTube Gaming o Facebook Gaming mai van estar a l’altura de Twitch, de fet no sabia ni que havien existit.

    Felicitats per l’anàlisi, ens anem llegint!

    Edgar Manchado