Activitat 3- Audiències i algoritmes dels social media
Informe Twitter.
Inicis, desenvolupament i actualitat.
Moltes de les entrades realitzades pels meus companys i companyes durant l’exercici de l’Activitat 1 i 2 m’han resultat molt inspiradores a l’hora de poder treballar amb més idees sobre l’informe amb el que he treballat durant la primera Activitat.
El meu informe es dedicava a analitzar els inicis de Twitter, el deu desenvolupament al llarg dels anys i en quina situació es troba actualment, principalment a nivell estatal.
Els informes que més m’han pogut ajudar són els que han tractat d’analitzar altres xarxes socials, com han sigut el cas de BeReal, Instagram o Linkedin.
A més a més, gràcies als comentaris dels companys Malena Juan Ruiz, Victor Morcillo i Roger Franquet he pogut veure alguns punts a explotar de l’informe original i com desenvolupar i aprofundir encara més en les dades aportades.
En els informes i comentaris que es centren en les xarxes socials esmentades abans he vist anàlisis de dades molt interessants que podria haver treballat al meu informe també, com per exemple:
-Estudi per edats de Twitter.
-Estudi de gèneres .
-Comparació de les dades anuals analitzades amb les d’altres països
Ampliaré l’informe original amb l’anàlisi dels dos primers temes esmentats. Ho situaré al final de l’informe original, que copiaré a continuació.
———–
Twitter és una xarxa social fundada l’any 2006 a California, Estats Units.
La premissa d’aquesta xarxa social es basava (i es continua basant) en un servei microblog on els usuaris tenen un màxim de 280 caràcters (en els seus inicis van ser 140) per expressar-se en les seves publicacions, conegudes com tuits. Els usuaris poden seguir a d’altres i interactuar amb ells.
A l’any 2006, Twitter va entrar al mercat comunicatiu on existien xarxes socials com Facebook (2004), Friendster (2002), MySpace (2002) o LinkedIn (2002).
Actualment, tres de les cinc xarxes socials esmentades es situen en el TOP15 de les Xarxes Socials més populars a Espanya l’any 2022.
l’Informe en el que treballaré es centra en analitzar com s’ha desenvolupat la xarxa social Twitter des de l’any 2014 (quan ja portava vuit anys al mercat) fins el 2021.
A més a més, compararé la seva evolució amb la de Facebook i Linkedin, que són les xarxes que es van crear abans que Twitter i que es mantenen en el ranking de xarxes més populars.
Font principal de l’informe: Número de usuarios de Twitter en España de 2014 a 2021 .
L’any 2014, a Espanya, Twitter comptava amb 3,5 milions d’usuaris. Des d’ aleshores aquesta xarxa social va experimentar un increment fins l’any 2017, on es va arribar als 4,9 milions d’usuaris enregistrats.
En aquest tram d’anys, la major pujada en el número d’ enregistraments es va produir des de l’any 2014 al 2015, on es va arribar a un total de 4,5 milions d’usuaris, pel que només en un any es va aconseguir l’enregistrament quasi un milió d’usuaris nous, i es tracta de l’increment d’usuaris més alt en tot el ventall d’anys que analitzarem (2014-2021).
Al 2018, Twitter arriba als seus màxims d’ usuaris enregistrats amb un total de 4,9 milions. Tot i al màxim enregistrat, Twitter a Espanya no ha arribat a superar el mínims d’usuaris enregistrats tant de Facebook (20 milions al 2014) ni Linkedin (11,43 milions al 2017).
Aquesta comparació topa amb el TOP15 de popularitat (que no usuaris enregistrats) a Espanya durant el 2022, on Linkedin es situa en novena posició envers la cinquena de Twitter, que és més coneguda però amb menys usuaris.
Les xifres d’usuaris amb que comptava Twitter l’any 2018 no les ha tornat a repetir mai més fins ara. Entre el 2018 i el 2019 es detecta un número de baixes remarcable: 500.000 usuaris que s’han donat de baixa, a les que es sumarien 300.000 baixes més durant l’any següent, al 2020. Xifres en baixada molt remarcables. Durant el 2020, podem arribar a afirmar que gràcies als mesos de confinament pel COVID19, Twitter, com la majoria de xarxes socials, va aconseguir un increment del número d’usuaris, increment que no aconseguia en quatre anys.
Twitter continua sent una xarxa revolucionària al mercat que no només manté la seva importància social i informativa sinó que segueix sent una finestra molt tentadora per les marques.
Ara bé, la importància informativa que manté, a quin target d’edat està tendint a dirigir-se.
Per tal de profundir en les característiques dels usuaris de Twitter, compararem la freqüència d’ús de Twitter durant dos anys dins del ventall d’anys analitzat en aquest informe: a l’any 2015 i al 2021.
Les dades que hem obtintgut referents al 2015 no només es centren en Twitter, sinó que analitza la freqüència d’us per edats de xarxes socials com Facebook, la mateixa Twitter o Linkedin entre d’altres.
L’ús diari de les xarxes socials al 2015 el lidera la franja d’edat corresponent a 18-30 anys. Les característiques principals de Twitter, com la inmediatesa del seu contingut i la ràpida actualització d’aquest ens fa pensar que és una xarxa social on els seus usuaris la consumeixen amb més freqüència que altres xarxes socials.
El jovent és més procliu al ús diari de xarxes socials. Ja franja d’edat superior als 65 anys no arriba ni al 20% dels usuaris que declaren que accedeixen a xarxes socials de manera diària. És la mateixa franja d’edat que arriba a superar el 50% afirmant que mai han utilitzat xarxes socials.
Ara sí, ens centrarem en la distribució d’edats de Twitter però a l’any 2019, on les franges d’edat analitzades aniran des dels 16 als 65 anys.
Tal i com podíem arribar a pensar inicialment, la franja d’edat més jove no és la que més va consumir Twitter durant el 2019. La franja d’edat amb més usuaris va ser la que va dels 32 als 45 anys, amb una representació de fins el 39% dels usuaris a Espanya.
Seguidament, ara sí, trobem a la franja d’edat més jove en la segona posició en quant a representació d’usuaris, amb un 32€ del total.
La franja d’edat més veterana (dels 46 als 65 anys) van ser el 24% d’usuaris.
Respecte a les dades referents als usuaris segons el seu gènere més recents que tenim es tracten del 2021, on podem veure que fins un 62% d’usuaris creats eren d’homes envers un 37,2% de dones.
Hi ha relació entre l’increment de l’hostilitat de la xarxa social manifestada al llarg dels anys amb un percentatge tant alt d’homes que la consumeixen?
Fonts:
Stadista. Número de usuarios de Twitter en España de 2014 a 2021 – https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/estadisticas/520056/usuarios-de-twitter-en-espana/
Marketing 4 Commerce. Historia de Twitter: nacimiento y evolución de una red social –
https://marketing4ecommerce.net/historia-de-twitter/
Stadista. Ranking de las redes sociales en España en 2022, según conocimiento de los usuarios – https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/estadisticas/575477/ranking-de-las-redes-sociales-en-espana-por-conocimiento/
Slidebean. ¿Qué pasó con MySpace? –
https://marketing4ecommerce.net/historia-de-twitter/
Stadista. Número de usuarios de Facebook en España de 2014 a 2021. The Social Media Company – https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/estadisticas/518719/usuarios-de-facebook-en-espana/
Stradista. Forecast of the number of LinkedIn users in Spain from 2017 to 2025 –
https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/forecasts/1145004/linkedin-users-in-spain
Stadista. Panorama mundial de las redes sociales – Datos estadísticos –
https://es-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/temas/3168/panorama-mundial-de-las-redes-sociales/#topicHeader__wrapper
Stadista. Frecuencia de uso de las redes socials en España por edad.
https://es.statista.com/estadisticas/482730/frecuencia-de-uso-de-las-redes-sociales-en-espana-por-edad/
Stadista. Distribución Porcentual por edad de los usuarios de Twitter en España.
https://es.statista.com/estadisticas/635847/distribucion-porcentual-por-edad-de-los-usuarios-de-twitter-en-espana/
Stadista. Distribución porcentual de los usuarios de Twitter por género en España.
https://es.statista.com/estadisticas/515756/twitter-distribucion-porcentual-de-los-usuarios-por-genero-en-espana/
Hola Sergi
Tot i la pèrdua de confiança en Facebook per part del sector de la població que comentes a la part final del teu document, els més joves, divergeixo amb tu en afirmar que aquesta sigui una “xarxa oblidada”. Cal diferenciar els targets de cada xarxa perquè són ben diferents. De fet, el constant creixement de plataformes socials aquests últims anys, han generat una petita escletxa -gens dolenta en aquest cas- per acabar diferenciant tipus d’usuaris.
Moltes de les empreses que aposten per vendre els seus productes via online, quan trien una xarxa encara aposten amb força per Facebook perquè saben que el perfil d’usuari d’aquesta, per edat i classe social, té més poder adquisitiu i destina una mica més de temps en l’observació del producte que no pas els usuaris d’altres xarxes com ara Instagram.
A nivell estadístic, Facebook és la principal xarxa utilitzada pels internautes que compren online a Espanya com ho demostra la gràfica que comparteixo.
És cert que al darrer trimestre de l’any 2021 es va produir, per primer cop d’ençà de la seva fundació, una davallada del nombre d’usuaris passant dels 1.930 milions d’usuaris als 1.929, anunciada per la pròpia companyia de Mark Zuckerberg al seu informe Meta Earnings Q4 (pàg 13) 2021. Però en canvi, la lleugera pèrdua esmentada va arribar amb una bona noticia ja que la inversió dels usuaris a Facebook creixia en el mateix període i anava dels 10 dòlars per usuari fins els 11,57 (pàg 15 de l’informe anterior).
Amb això vull concloure que Facebook segueix sent una màquina imparable de fer diners que només ha patit una lleugera pèrdua en un trimestre concret, allunyada del fet més que evident que els nous usuaris de les xarxes, els adolescents, opten per un producte diferent on tot val i tot és oci: Tik Tok com a exemplar evident.
Per acabar, sumant-hi la meva experiència com a gerent d’una agència de màrqueting que contracta serveis a xarxes socials per als seus clients, puc garantir que les campanyes més bones quan es busquen vendes i bons resultats, són aquelles fetes a Facebook si es tria bé el target i es focalitza bé el producte. En segon lloc, però a certa distància, Instagram.
Hola Sergi,
Com a tots els informes que he llegit i he comentat, hi veig blancs i negres en l’anàlisi de la suposada “xarxa oblidada”.
Em sembla correcta i concisa l’explicació sobre què és Facebook i quins són els serveis que ofereix a l’hora de publicar des dels diferents tipus de perfil. Però entenc que no cal plantejar una pregunta a l’inici de cadascuna de les explicacions.
També m’ha interessat el procés de filtres i eines que utilitza Facebook a l’hora de promocionar un determinat producte després que un usuari en contracti la publicitat. Però com bé explica Oscar Ramírez en el comentari anterior i com he pogut comprovar en el meu informe, Facebook continua sent la xarxa més utilitzada per publicitar i realitzar venda on-line. Així que entenc que és la primera incongruència respecte al títol de l’informe.
Pel que fa a l’anàlisi sobre la suposada baixada d’usuaris de Facebook, crec que hagués estat interessant incloure alguna gràfica respecte al consum i l’ús de cadascuna de les xarxes en els darrers anys. De fet, tothom sembla tindre la idea preconcebuda que, després dels escàndols per venda de dades privades, Facebook ha patit una davallada. Però les dades mostren que és només això: un prejudici. Així que, entenent que per franges d’edat d’altres xarxes estan guanyant-li terreny a Facebook, em sembla una mica exagerat titllar la xarxa com oblidada.
Per finalitzar, simplement afegir que el tema escollit (el creixement o disminució d’ús de les principals xarxes socials) em sembla molt interessant, i que si s’hagués centrat, per exemple, en l’anàlisi de les diferents franges d’edat de cada dels i les usuàries de cada xarxa, hagués permès extreure conclusions més acurades sobre el futur de cadascun d’elles.
Bona tarda, Sergi,
Trobo que és correcte l’elecció del tema, ja que molts de nosaltres som o hem estat usuaris de Facebook personalment o a l’àmbit empresarial.
Com bé comentes a les teves últimes línies Facebook ha passat a ser la xarxa social oblidada, si ens hi fixem la gent més jove ja no l’utilitza tant, d’aquesta manera la mitjana d’edat d’utilització de la xarxa al nostre país ha pujat bastant.
Trobo que l’anàlisi és bastant complet, però trobo a faltar la informació del tipus d’usuaris que el fan servir com ara l’edat, el gènere, etc. Tot i que potser no eren les dades que més t’interessava analitzar.
Pel que fa a la informació a visualitzar, considero que les imatges són molt petites i això fa que no es puguin visualitzar els gràfics o bé que es vegin molt pixelats. Per altra banda, he notat alguna errada ortogràfica, jo faria una repassada final a l’escrit.
Salutacions,
Miquel Mata