Debat0el Presentació i motius per estudiar el Grau de Comunicació
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el ACTIVITAT 3: CORRECIONS A LA PAC 1
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el PAC1 – Activitat 3: Audiències i algoritmes dels social media
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el PAC1Activitat 3- Audiències i algoritmes dels social media
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el PEC1 – Activitat 3: Audiències i algoritmes dels social media Marta Fortes
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat3el Pac1 Activitat 1 – Facebook, la xarxa social oblidada
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat3el PAC1. Activitat 1: Comunicació i continguts en social media
- Oscar Ramírez Dolcet says:
Hola Julia
M’ha agradat llegir el teu informe sobre la presència de diferents marques d’Inditex a les xarxes socials durant el des del 2018 al 2020. De fet, hi vull sumar un aspecte que considero molt important i que és el marc en què es produeix la generació de les dades que tu inclous al teu document. 2019 i 2020 són els anys del virus de la Covid-19, més tard declarat com a pandèmia, i són una època de confinament de la població i del tancament dels comerços i, entre ells, les grans superfícies comercials que han estat les més castigades en els protocols generats per les administracions en quan a permisos de reobertura.
Inditex, que s’ha caracteritzat quasi bé sempre per fer una lectura a fons del mercat per a generar nous productes als clients de cadascuna de les seves marques, que no comparteixen pas el mateix target, la va encertar de nou amb l’arribada de la Covid-19 al generar una campanya monumental de màrqueting per impulsar el seu negoci online.
Sabent que havia de tenir les botigues tancades, i amb unes pèrdues de 409 milions d’euros entre febrer i abril de 2019, va crear un call to action de primer nivell, animant als clients a seguir comprant però a través de la xarxa, enviant el producte a casa en 24 hores amb opció per part del client de poder-lo tornar. Això va suposar que del maig al juliol del 2019 ja facturés amb guanys uns 214 milions d’euros (Reuters).
La campanya del grup Inditex als mitjans de comunicació es va acompanyar d’una altra campanya amb l’objectiu d’obtenir el major engagement online possible i es va aconseguir fent una forta inversió a xarxes socials: 1.000 milions d’euros per impulsar l’activitat online i 1.700 milions més per actualitzar la plataforma de botigues incorporant l’última tecnologia (marketing ecommerce)
El resultat va ser el creixement de les vendes que he comentat i que han generat un canvi de situació en aquest grup empresarial perquè ha seguit apostant per la venda a Internet i, com a conseqüència, pel tancament de 352 de les seves botigues l’any 2021 que, sumades als tancaments dels dos anys anteriors que és el període d’inici de la Covid-19 i els seus efectes a nivell social, han fet un total de 1.013 botigues menys del grup fundat per Amancio Ortega.
La venda online ha enfortit a Inditex com demostra la gràfica publicada a Statista on s’observa el creixement de la xifra de negoci obtinguda per la venda online.
Per tant, aquest augment de seguidors que tu argumentes i documentes al teu informe, ha anat de primera a la companyia tèxtil i ha estat ben calculat per aconseguir reinventar-se en uns moments en què certs sectors, i el de la roba n’és un de molt rellevant, tenien el futur molt gris sense un coixí financer ni estratègies de mercat sòlides o contundents.
- Ainara Castilla Uri says:
Molt bones Julia,
Inditex és una de les majors companyies de distribució de moda del món. Aquesta ven a 202 mercats a través de la seva plataforma online i en 96 mercats en les seves més de 7000 botigues.
En primer lloc, em sembla molt interessant l’informe que has decidit realitzar i de la manera en què ho has enfocat.
En segon lloc, estic totalment d’acord que les xarxes socials són una eina imprescindible per a aquestes empreses Inditex per anar seguint les necessitats i inquietuds dels seus consumidors. Tindre una bona imatge corporativa pot resultar molt significant per la venda dels seus productes. En l’actualitat potser moltes persones no poden assistir a la botiga física i la manera per poder veure els productes que fabriquen pot ser a través de les seves plataformes. Tal com ha comentat l’Oscar, els anys en què t’has decidit centrar han estat els de plena pandemia. La qual cosa, cal destacar que aquestes indústries tèxtils es van haver d’adaptar a la situació i potenciar la venda digital. Per tant, la publicitat que poguessin dur a terme havia de captar l’atenció del públic.
Un altre aspecte positiu, tal com has dit, gràcies a aquest contacte poden veure quins són els productes que més destaquen i així doncs, fabricar una línia de roba més orientada a la demanda.
En conclusió, crec que la teva anàlisi pot ajudar a veure quines són les empreses que més han de potenciar les xarxes i crear una competència amb la principal competent. No només això sinó que també dirigir la publicitat en les xarxes socials més popularitzades. Instagram i TikTok actualment predominen molt més que Facebook, que ja no és tan recorrent. Centrar la venda en aquestes pot enfortir la compra online de les empreses d’Inditex.
Gràcies per la teva aportació.
- Paula Gutiérrez Serra says:
Hola Júlia,
Primer de tot, felicitar-te per l’informe. Personalment, m’ha resultat molt interessant i fàcil d’entendre. Inditex és una gran marca, que es troba a gairebé tot el món.
He estat buscant informació sobre el tema i destaquen que és molt important la quantitat de posts publicats a les xarxes, així com la seva constància i interacció amb els seus seguidors. Zara, del grup Inditex és el que lidera el mercat espanyol en xifra de ventes i també ocupa el primer lloc al Facebook. M’ha resultat interessant saber que, només un 8% de les publicacions són de promoció pura, la resta són de música, fotografia, tendències… També recorden la importància de col·laborar amb determinats influencers per a fer més visible la marca a les xarxes socials (vendes, visites, tràfic).
He trobat un article molt interessant (https://marketing4ecommerce.net/historia-inditex-online-ecommerce-moda/) on explica l’evolució del comerç digital del grup Inditex. Es preveu que al 2024 un 30% del total de les vendes sigui online.
Gràcies, ens anem llegint!
Paula Gutiérrez
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el PAC1: Activitat 3: Correcció
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el PAC1, Activitat 3 – Ús global d’Instagram per edat i gènere
- Marta Fortes Cueto says:
He trobat molt interessant l’anàlisi que has realitzat sobre l’app Instagram.
M’ha sorprès que el gènere que predomina l’ús de la xarxa social siguin els homes, tot i que la diferència sigui curta.
Des del meu punt de vista, crec que hi ha més influencers dones i més seguidores dones. A més generalment les dones som més propenses a publicar fotografies i altres coses a la xarxa. Així i tot com mostra les gràfiques són els homes el que predominen fins als 34 anys.
Per què creus que fa aquest gir de dades a partir dels 34 anys? - Paula Costa Grau says:
Hola iorgos! He trobat interessant l’article que has volgut explicar-nos, és molt curiós que abans dels 34 anys el gènere que predomini a Instagram sigui el masculí, se’m fa estrany ja que la majoria de dones publiquen molts post en xarxes socials i per dir-ho són la majoria d’influéncers. Crec que aquest fet pot ser degut a la quantitat d’homes que estan ficats al món esportiu que per desgràcia a dia d’avui encara hi ha masclisme en aquest sector i alomillor per això les dones joves no són el número alt d’Instagram
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Sergi
Tot i la pèrdua de confiança en Facebook per part del sector de la població que comentes a la part final del teu document, els més joves, divergeixo amb tu en afirmar que aquesta sigui una “xarxa oblidada”. Cal diferenciar els targets de cada xarxa perquè són ben diferents. De fet, el constant creixement de plataformes socials aquests últims anys, han generat una petita escletxa -gens dolenta en aquest cas- per acabar diferenciant tipus d’usuaris.
Moltes de les empreses que aposten per vendre els seus productes via online, quan trien una xarxa encara aposten amb força per Facebook perquè saben que el perfil d’usuari d’aquesta, per edat i classe social, té més poder adquisitiu i destina una mica més de temps en l’observació del producte que no pas els usuaris d’altres xarxes com ara Instagram.
A nivell estadístic, Facebook és la principal xarxa utilitzada pels internautes que compren online a Espanya com ho demostra la gràfica que comparteixo.
És cert que al darrer trimestre de l’any 2021 es va produir, per primer cop d’ençà de la seva fundació, una davallada del nombre d’usuaris passant dels 1.930 milions d’usuaris als 1.929, anunciada per la pròpia companyia de Mark Zuckerberg al seu informe Meta Earnings Q4 (pàg 13) 2021. Però en canvi, la lleugera pèrdua esmentada va arribar amb una bona noticia ja que la inversió dels usuaris a Facebook creixia en el mateix període i anava dels 10 dòlars per usuari fins els 11,57 (pàg 15 de l’informe anterior).
Amb això vull concloure que Facebook segueix sent una màquina imparable de fer diners que només ha patit una lleugera pèrdua en un trimestre concret, allunyada del fet més que evident que els nous usuaris de les xarxes, els adolescents, opten per un producte diferent on tot val i tot és oci: Tik Tok com a exemplar evident.
Per acabar, sumant-hi la meva experiència com a gerent d’una agència de màrqueting que contracta serveis a xarxes socials per als seus clients, puc garantir que les campanyes més bones quan es busquen vendes i bons resultats, són aquelles fetes a Facebook si es tria bé el target i es focalitza bé el producte. En segon lloc, però a certa distància, Instagram.
Hola Sergi,
Com a tots els informes que he llegit i he comentat, hi veig blancs i negres en l’anàlisi de la suposada “xarxa oblidada”.
Em sembla correcta i concisa l’explicació sobre què és Facebook i quins són els serveis que ofereix a l’hora de publicar des dels diferents tipus de perfil. Però entenc que no cal plantejar una pregunta a l’inici de cadascuna de les explicacions.
També m’ha interessat el procés de filtres i eines que utilitza Facebook a l’hora de promocionar un determinat producte després que un usuari en contracti la publicitat. Però com bé explica Oscar Ramírez en el comentari anterior i com he pogut comprovar en el meu informe, Facebook continua sent la xarxa més utilitzada per publicitar i realitzar venda on-line. Així que entenc que és la primera incongruència respecte al títol de l’informe.
Pel que fa a l’anàlisi sobre la suposada baixada d’usuaris de Facebook, crec que hagués estat interessant incloure alguna gràfica respecte al consum i l’ús de cadascuna de les xarxes en els darrers anys. De fet, tothom sembla tindre la idea preconcebuda que, després dels escàndols per venda de dades privades, Facebook ha patit una davallada. Però les dades mostren que és només això: un prejudici. Així que, entenent que per franges d’edat d’altres xarxes estan guanyant-li terreny a Facebook, em sembla una mica exagerat titllar la xarxa com oblidada.
Per finalitzar, simplement afegir que el tema escollit (el creixement o disminució d’ús de les principals xarxes socials) em sembla molt interessant, i que si s’hagués centrat, per exemple, en l’anàlisi de les diferents franges d’edat de cada dels i les usuàries de cada xarxa, hagués permès extreure conclusions més acurades sobre el futur de cadascun d’elles.
Bona tarda, Sergi,
Trobo que és correcte l’elecció del tema, ja que molts de nosaltres som o hem estat usuaris de Facebook personalment o a l’àmbit empresarial.
Com bé comentes a les teves últimes línies Facebook ha passat a ser la xarxa social oblidada, si ens hi fixem la gent més jove ja no l’utilitza tant, d’aquesta manera la mitjana d’edat d’utilització de la xarxa al nostre país ha pujat bastant.
Trobo que l’anàlisi és bastant complet, però trobo a faltar la informació del tipus d’usuaris que el fan servir com ara l’edat, el gènere, etc. Tot i que potser no eren les dades que més t’interessava analitzar.
Pel que fa a la informació a visualitzar, considero que les imatges són molt petites i això fa que no es puguin visualitzar els gràfics o bé que es vegin molt pixelats. Per altra banda, he notat alguna errada ortogràfica, jo faria una repassada final a l’escrit.
Salutacions,
Miquel Mata